Grallers SI FA SOL
Grallers SI FA SOL
En particular els grallers de si fa sol toquen música popular i tradicional amb gralles i tabals per a cercaviles, xarangues i concerts itinerants.
Si fa Sol naixem el 16 d’ agost de 1994 per les Festes de Sant Roc del Barri Gòtic de Barcelona. Encara que som una formació que us ofereix tot un repertori per a tots els gustos i necessitats, també, fem cercaviles com a espectacle de carrer per a diades festives i celebracions. Evidentment en aquestes rues hi intervenen elements molt diversos, tant visuals com sonors i son uns dels actes que pot atraure gran quantitat de públic perquè és d’ambient molt festiu.
Cercaviles i Xaranga
Les podem muntar amb grups diferents però que no hi falti la música: un grup de xaranga o altres músics amb els gegants i capgrossos, amb el drac o altres animals mitològics del nostre poble o del poble veí i…. moltíssima gent seguint al darrera del grup de xaranga. Les cercaviles també es poden fer amb grups de xanquers o altres especialitzacions.
Freqüentment és música en directe, en especial instruments de percussió i vent, com gralles i instruments de metall. Tothom les pot gaudir veient-les passar o seguint-les durant tot el trajecte.
La Gralla i els Grallers
La gralla és un instrument de vent fet de fusta format per un tub de forma troncocònica d’uns 35 cm de llargada, que amplifica el so produït per una llengüeta de doble canya, l’inxa.[1] En la classificació de Hornbostel-Sachs està inclòs en el grup 422.112, dels aeròfons de llengüeta doble i tub cònic. D’instruments similars a la gralla, n’hi ha pràcticament arreu del món, la qual cosa fa pensar que l’instrument és molt antic. D’aquests instruments, els més directament relacionats amb la gralla són la dolçaina valenciana, la dulzaina aragonesa, el graile occità i la gaita navarresa.
De gralles n’hi ha de diferents tipus: la gralla seca, que és el model més primitiu (té un so sec o dur), la gralla dolça o de claus, que és un model més modern (té un so més dolç i disposa de dues o més claus metàl·liques per augmentar-ne la tessitura i fer tons cromàtics); a partir d’aquest últim model han sorgit la gralla baixa i la subbaixa. El suport rítmic que acompanya tradicionalment les gralles és el timbal, fet de fusta o de llautó i amb membrana de pell amb bordonera.
Orígens de la Gralla
Graller en una auca setcentista
Les primeres referències de la gralla les trobem a partir de 1775, tot i això, se’n desconeix l’origen. No hi ha acord sobre la procedència d’aquest instrument i les teories dels folkloristes són diverses, alguns pensen que va ser un instrument introduït pels àrabs, d’altres que arribà des d’Occitània provinent d’Hindustan, i per altres és un invent grecollatí. De fet, d’aeròfons de llengüeta doble en trobem gairebé a tot el món amb petites diferències segons el context específics de cada cultura.
Època d’or
Sobretot, històricament les gralles es localitzen a la Catalunya Nova acompanyant determinats balls i entremesos d’aquelles terres, com són les moixigangues, el ball de gitanes i el Ball dels Valencians on toquen els grallers. Entre els segles xviii i el xix, el ball de valencians evoluciona formant el que avui es coneix com a castells. A partir de llavors la gralla i els castells han estat companys inseparables.
Entre segles xix i xx hi ha un gran protagonisme de l’ús de la gralla a la Catalunya nova, en concret a les comarques del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) i Camp de Tarragona (Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp). A les comarques properes també s’hi utilitza força, però a la resta de Catalunya no s’hi arriba a tocar o formar grups de grallers. Perquè com en els seus orígens, en aquesta època els grallers acompanyen balls i entremesos populars com ara gegants, gitanes, moixigangues, castellers, entre d’altres. També és present en actes festius com matinades i en diades assenyalades com el carnestoltes o les caramelles.
Al mateix temps, en aquest moment hi ha un canvi en la moda de ball a Europa que afectarà directament al món de la gralla. Especialment en balls de parella com les masurques, polques, valsos, americanes, pericons, xotis, pasdobles desplacen les contradanses, el ball pla o el contrapàs, els balls de moda fins al moment. Així doncs, aquesta nova moda arriba a Catalunya i obliga als grups de grallers a adaptar-s’hi.
Els Grups de Grallers
Detall gralla dolça de dues claus
Els grallers, no només han d’adequar-se al nou repertori sinó que han de fer modificacions a l’instrument. És precisament en aquest moment quan alguns constructors de gralles com Josep Casellas, transformen les gralles seques en gralles de claus que n’augmenten la tessitura fins a 4 o 5 notes més avall, en milloren l’execució dels semitons i fins i tot construeixen algunes gralles baixes. Els timbals de fusta es comencen a substituir per timbals de llautó amb sistemes per tensar la pell més precisos.
Inici de les Gralles de Claus
En general això fa que a finals del segle xix les formacions de grallers es transformin passant del graller solitari o dels dos grallers i timbal a grups de tres grallers i un timbaler. D’aquesta manera s’incorpora a la formació un tercer graller per fer el baix de les noves melodies.
A mesura que avança el segle xix no només es crea i es consolida un repertori graller per a tot el ritual casteller i el món que l’envolta, sinó que l’ús de l’instrument s’estén a l’acompanyament musical de totes les festes, i així el grup de grallers pren rellevància sobretot en àmbits rurals on els cal resoldre la música i els balls de les festes amb recursos econòmics limitats. Així doncs, a les zones rurals es fan balls de gralles en què es toquen aquestes noves danses, cançons de moda, fragments d’òperes i sarsueles, i fins i tot de pel·lícules. Ja a partir del segle xx també tangos i foxtrots.
En general a principis del segle xx, la gralla dolça ja ha estat adoptat com a instrument principal per la majoria de grups de grallers, en un període que es coneix com a època d’or de la gralla i que coincideix amb l’època d’or dels castells. D’aquesta època en destaquen alguns grups com Els Romeas o Els Casimiros. Al mateix temps, també apareixen diversos compositors com Francesc Toldrà, Agustí Cohí, Ramon Roig o Feliu Monné, que van construint el repertori d’aquests grups de grallers.
Extret de wikipedia https://ca.wikipedia.org/wiki/Gralla_(instrument)
Espectacles per festes de Carrer
No trobes el que busques? Escriu-nos al XAT i et contestem en pocs minuts!!
SI TENS DUBTES PARLEM PEL XAT !!
Festes Infantils – Grup d’Havaneres – Grups de Música
ESPECTACLES INFANTILS – FESTES de CARRER
FESTA ANIVERSARI – ESPECTACLES per ESCOLES
TALLERS INFANTILS – GRUPS d’ANIMACIÓ
ESPECTACLES ESPECIALS – SERVEIS PER FESTES